Un instant de la manifestació per Ceuta a la plaça del Vi / Tony Di Marino

Em va sobtar, en els dies que vaig estar caminant per Galícia aquest estiu, la profusió de banderes espanyoles. Penjades a les façanes de les cases, als balcons, a molts bars i restaurants, en negocis de tota mena, en forma de banderoles decorant els carrers de pobles i aldees. Banderes gallegues, ben poques. Potser la superpoblació de rojigualdas era fruit de l’exaltació que va recórrer tot l’Estat arran de la victòria de la selecció espanyola al Mundial de futbol, però tot i així em va semblar que n’hi havia moltíssimes.

Que quedi clar que, per molt que jo no me’n senti part, no tinc res en contra d’Espanya, al contrari: és un país que m’encanta. Entenc perfectament que, de la mateixa manera........

© Diari de Girona