Avui, segurament, estic cansada. Esgotada, per ser més precisa. Dec haver arribat a Girona pels volts de les nou del matí (amb el permís de la Renfe, és clar), després d’haver viscut, ahir, un vespre intens i emocionant: el del concert d’El Último de la Fila a l’Estadi Olímpic de Barcelona. Segur que ahir vaig cantar com una boja les mateixes cançons que havia cantat tantes altres vegades quan tenia uns quants anys menys, unes quantes dècades enrere (la primera vegada, a Zeleste, amb la Laura, amb els músics quasi a l’abast de la mà). Segur que vaig corejar –, si més no, això espero!– amb desenes de milers de persones més la mítica Querida Milagros, o la meravellosa Insurreción (que sempre em fa pensar en l’Alfons), o l’enganxosa i........

© Diari de Girona