Part posterior del xalet on vivien les dues dones amb el cadàver / Edu Font

Quan fa una setmana vaig llegir la notícia de la mort d’Albert Soler, vaig haver de palpar-me diverses vegades per a comprovar si continuava viu. I ni així vaig sortir de dubtes. Que al difunt Albert Soler l’haguessin trobat prop d’Igualada, on no he posat mai els peus, no em tranquil·litzava gaire: si no recordava haver-me mort, bé podia haver oblidat que vaig estar a Cabrera d’Anoia, on van trobar el difunt. Vaig córrer al lavabo per mirar-me al mirall. Hi sortia el meu reflex. Bon senyal, tot i que no definitiu.

Quan van trobar el tal Albert Soler -fos o no fos jo- duia mort dos anys, temps durant el qual la família el va tenir assegut al sofà i embolicat en........

© Diari de Girona