Acabo de veure un cartell al meu barri anunciant un curs anomenat «En masculí conscient- Cercle d’homes» i, encara que com a heterosexual solc fugir de totes les figures geomètriques formades únicament per homes, ja siguin cercles, rectangles, rombes i -especialment- triangles, el fet que hi hagués una foto de quatre nois somrients m’ha cridat l’atenció. Potser s’hi expliquen acudits, he pensat. M’hi he acostat -amb dissimul, no fos que un veí em veiés interessant-me per aquestes coses- per a llegir de què tracta el curs, mai se sap, i això és el que posa: «Tallers gratuïts grupals mensuals destinats a homes on es treballarà en la difusió de models alternatius, diversos i flexibles de masculinitat que possibilitin l’equitat entre homes i dones i treballant la implicació i corresponsabilitat dels homes des de les seves necessitats, inquietuds i preocupacions». Com que res s’entén de l’enunciat, he deduït que es tracta de cursos d’apnea per a submarinistes ja experts, i se’ls dona el títol si aconsegueixen llegir sense ofegar-se, de principi a final, la frase que explica l’objectiu del curs. En l’improbable cas que algun sobrevisqui a l’intent i ho aconsegueixi, estarà capacitat per a descendir sense ampolles d’oxigen fins a la fossa de les Mariannes.

No té poc mèrit escriure una frase d’aquesta longitud sense usar ni un sol punt i seguit, no diguem algun punt i coma, això ja ningú sap que existeix, i només un parell de comes, posades allà com per adornar. Sent això digne de lloança, ho és més encara aconseguir que una frase d’aquesta grandària no signifiqui absolutament res, això està només a l’abast de polítics professionals, cosa que em fa intuir que darrere d’aquest curset de qui sap què, hi ha diners públics, com ha de ser, em nego a creure que en aquest país es dugui a terme res sense que algú en tregui diners. Sigui com sigui, si una cosa traiem en clar del redactat és que es tracta d’un curs no dirigit als homes, com seria el lògic, sinó destinat a ells, la qual cosa és gairebé una amenaça: ho vulguem o no, aquest curset ens està aguaitant a tots els homes i ens caurà qualsevol dia a sobre, potser no serà ni avui ni demà, tal vegada tampoc la setmana vinent, però acabarem assistint-hi.

No negaré que això de la «masculinitat flexible» és el que més m’ha interessat, conec molts homes als qui, amb l’edat, aquesta masculinitat se’ls ha tornat més aviat exànime i pagarien amb gust la inscripció en un curset que els garantís recuperar l’elasticitat i fins la duresa de què gaudien en la seva enyorada joventut. Alguns confien en la farmacopea per a solucionar-ho, però sempre són més sanes les solucions naturals, on hi hagi un curset -gratuït, a més a més- que es tregui la indústria farmacèutica.

He consultat experts en criptografia i gairebé tots han fracassat, no han estat capaços de desxifrar l’enigma que oculta la frase, a la qual han comparat amb la pedra Rosetta. Només un, que una vegada va assistir per error -va creure que era una reunió de propietaris immobiliaris, ningú pot retreure-li la confusió- a un míting de la CUP i, ja posats, s’hi va quedar una estona, ha insinuat que potser es tracta d’un tutorial perquè els homes siguin una mica més femenins, no en el sentit de maquillar-se ni de posar-se faldilla -tot i que potser això també, amb aquests cursets mai se sap- sinó d’implicar-se, signifiqui això el que signifiqui, el cas és usar paraules que sonin bé: implicació, alternatiu, divers, inquietuds, corresponsable i equitat, sobretot equitat, que igualtat significa el mateix però no queda tan intel·lectual perquè qualsevol la fa servir. Tan fàcil que seria anunciar un taller perquè els homes facin la bugada i no diguin piropos pel carrer. I molt més comprensible.

Avui dia, usant bé aquestes poques paraules més alguna altra -no oblidem la inclusivitat-, i ni tan sols fa falta usar-les bé, n’hi ha prou de col·locar-les a la bona de Déu en qualsevol frase, que igual et surt un anunci per a un taller de noves masculinitats, que el discurs de qualsevol partit polític, que l’arenga d’un entrenador de futbol als seus jugadors abans de saltar al camp, que -si ets rector- el sermó de diumenge.

Subscriu-te per seguir llegint

© Diari de Girona