La Il·lustració Francesa (1650-1780) va ser el moment històric en què l’Estat francès va implementar l’escolarització obligatòria i s’enfrontà al dogma, a l’autoritat de l’Església catòlica, que s’havia reservat educar els nens. La cultura va acostar-se a la gent humil i deixà de ser un privilegi exclusiu de les classes altes. Nogensmenys, les nenes aprengueren alternatives als deures domèstics i a la maternitat amb noves professions futures: docents, infermeres, institutrius, cuidadores.

Anys després, la Revolució Francesa suposà la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l’aristocràcia i el clergat. Va ser el salt de la classe mitjana al govern, que considerà el valor de l’educació; va construir escoles als pobles perquè el saber fos un bé comú i no un privilegi dels rics, atès que el saber significa riquesa, domini i poder.

(Actualment, les coses han tornat a canviar als països desenvolupats, on les especialitzacions acadèmiques, que faciliten l’accés al poder empresarial, bancari i polític, les imparteixen escoles i universitats privades, en les quals estudien els fills de la classe benestant. En aquest sentit, hem tornat al període medieval i la figura d’en Donald Trump, imperator mundi, reforça aquesta........

© Diari de Girona