Ara sí, tenia via lliure. “Aquesta és la meva!”, es va dir. Tant semblava que el trànsit per fi es desenvolupava d’una manera normal que fins i tot va ser capaç de posar tercera marxa! I feia tant de temps que no experimentava aquella sensació que va tenir la impressió que el cotxe anava sol. Tenia encara la finestra abaixada, i la fina brisa que li fregava la cara li recordava a les carícies que la seva mare li brindava quan tot just era un cadell. Tot anava sobre rodes –mai........

© BonDia