Coses del transport públic, anxovat en una massa informe de passatgers drets que gestionàvem com podíem els vaivens de l’autobús, fa poc vaig tenir el dubtós plaer –per indesitjat i inevitable: atrapat al mig de la melé no hi havia escapatòria– de patir la conversa entre dos viatgers que per motius que ignoro van desgranar detalls personals com si la resta no hi fóssim o com si ens interessés una merda la seva ridícula existència. A davant dels morros tenia el martellet aquell vermell amb punta metàl·lica que serveix per trencar el vidre de la sortida d’emergència, i vaig considerar diverses opcions: i) aixafar-los el meló amb l’estri; ii) fer miques el vidre amb els........

© BonDia