Diumenge 8 de març, a casa. Jo programant la setmana de l’escola i el Jan concentrat, muntant el seu camió de Lego. A la televisió, la notícia del dia ressona una vegada i una altra: avui és el Dia de la dona. Ostres, que  ràpid passa el temps, ja torna a ser 8 de març, penso jo. De veritat? Quina sort! I els homes per què no tenim un dia especial? diu ell amb indignació i emfatitzant la paraula homes. Em cau el bolígraf tot adonant-me que toca una xerradeta perquè l’hereu entengui la necessitat d’un dia així. El que jo no sabia en aquell moment és que tot això, a mi, em resultaria molt més enriquidor del que pensava: el tema em serviria per a l’article mensual, per tractar-lo a classe de valors amb els meus alumnes de sisè i, de retruc, veuria com és de fàcil manipular la necessària lluita........

© BonDia