Vivim temps intensos. Temps en què el terme intel·ligència artificial desperta fascinació en alguns i recel en d’altres. Però si la mirem amb serenor, veurem que per si sola no és ni bona ni dolenta. És una eina. I com qualsevol eina, tot depèn de l’ús que en fem. Un ganivet pot tallar pa o pot fer mal. La diferència no és el metall, és la mà que el sosté.El que ha de quedar molt clar és que nosaltres som el pilot. La intel·ligència artificial pot ser un motor potentíssim, però si no sabem cap on volem anar, de poc ens servirà tenir més cavalls de potència. Primer direcció, després accelerador. Primer criteri, després tecnologia. El risc real no és utilitzar-la, sinó donar per vàlides de manera cega totes les respostes que ens proporciona, com si fos una autoritat indiscutible. I aquí és on entra en joc el nostre esperit crític.Vivim en una cultura de la immediatesa. Ho volem tot ràpid, senzill i resolt en pocs segons. La intel·ligència........

© BonDia