Hi ha feines que no es poden entendre des de la distància. La carrera diplomàtica n’és una. Vista des de fora, pot semblar una successió de destinacions i càrrecs amb certa aura de prestigi. Viscuda des de dins, és una trajectòria llarga, exigent i molt més quotidiana del que aparenta.Amb el temps, he sentit la necessitat d’explicar-ho. No per parlar en primera persona, com perquè he comprovat que la feina de moltes companyes i companys no sempre és ben entesa. I potser això és normal: gran part del que fan no es veu.El model andorrà es va fixar amb la llei del 2019 i no ha estat fins aquest 2026 que el reglament n’ha acabat de definir el funcionament real. A partir d’aquí, la carrera segueix una lògica molt clara: començar des de baix, acumular anys d’experiència i superar processos d’avaluació exigents. No hi ha salts ràpids. El recorregut és progressiu i pot allargar-se dècades fins a arribar als rangs més alts, sempre que hi hagi la voluntat de continuar avançant. En termes reals, assolir posicions com la d’ambaixador dins de la carrera implica sovint quasi trenta anys de trajectòria continuada. No és una anomalia, és la manera de........

© BonDia