29.10.2024 - 21:40

Actualització: 30.10.2024 - 03:02

L’enyorada Carme Junyent incloïa en la seua reflexió clarivident sobre la situació de la llengua catalana no tan sols els (molts) aspectes negatius i preocupants del nostre dia a dia, sinó també els positius. Per exemple, el fet que, de totes les llengües minoritzades d’Europa, el català siga l’única que guanya parlants –és a dir, que aconsegueix que la parlen amb regularitat individus que no la tenen com a llengua d’origen. O també la consciència creixent en una part dels seus parlants que no cal canviar de llengua per a projectar-se en la globalitat. Que no és cap llengua subordinada que calga amagar.

Dilluns en vam tenir un exemple magnífic, d’això, en la intervenció d’Aitana Bonmatí en l’acte de lliurament de la Pilota d’Or. L’acte es fa a París, en una barreja de francès i anglès cada vegada més decantada cap a aquesta darrera llengua, però hi ha jugadors que no parlen ni l’una llengua ni l’altra –sobretot jugadors hispanòfons, tot i que en recorde també algun d’italià–, que opten per adreçar-se al públic en la seua. Bonmatí, pel que he vist algunes vegades, pot expressar-se en........

© VilaWeb