03.12.2024 - 21:40

Actualització: 03.12.2024 - 22:04

Ahir TV3 va emetre el documentari Et faran un home, sobre la violència i els abusos en el servei militar obligatori als anys vuitanta i noranta del segle passat. El podeu trobar al portal 3Cat si no el vau veure en directe.

En el documentari, per primera vegada, un grup de deu persones testimoniem les situacions extremes que vàrem haver de viure en les casernes quan vàrem ser cridats a files. I ho dic en primera persona perquè jo en sóc un. Un dels que parlen.

El programa, dirigit per Mireia Prats i realitzat per Joan Torrents, trenca amb un tema tabú: la violència sistemàtica exercida impunement per l’exèrcit espanyol durant dècades. Una violència que, encara avui, inclou un nombre de morts important que, significativament, és impossible de quantificar per l’ocultació de les autoritats.

No m’ho esperava, però la participació en el programa, el meu testimoniatge, m’ha obligat a pensar molt en un episodi de la meua vida que es veu que jo també havia decidit d’arxivar en algun racó del cervell.

Quan em van oferir de parlar-ne, no en vaig dubtar gens. Vaig pensar, ben al contrari, que tenia l’obligació, com a ciutadà, de contribuir a trencar un silenci espès. Però he de reconèixer que fer-ho m’ha remogut moltes coses i m’ha obligat a pensar en la raó del meu comportament.

Perquè crec que la majoria d’homes que van fer el servei militar saben aquesta violència, en són conscients, m’atrevesc a dir que la........

© VilaWeb