menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Un llibre et pot ofendre

4 0
14.06.2024

13.06.2024 - 21:40

Me n’ha passat una de bona, amb aquest article que ara llegeixes. Ahir (abans-d’ahir per a tu) el tenia gairebé enllestit, hi faltava una llegida i tancar-ne bé el final, poca cosa més. Me n’havia d’anar i vaig pensar que avui (per a tu ahir) el deixaria a punt de solfa en poc més de mitja hora. N’estava força contenta, del que havia escrit. Parlava de l’últim llibre que he llegit d’una autora nord-americana que m’interessa molt (companya de generació, cosa que sempre hi afegeix més interès, què vols que et digui), un llibre irregular que m’ha despertat sensacions i opinions molt oposades, perquè la primera meitat m’ha interessat tant que després de cada pàgina corria a escriure coses pels marges, i la segona part m’ha interessat tan poc…, no, no és que la segona part m’hagi interessat poc, és que la segona part m’ha (ho he de dir) ofès. Sí, un llibre (mig llibre en aquest cas) et pot ofendre, els llibres poden fer aquestes coses.

I t’ho explicava, això de la primera part i de la segona, de la meravella i l’ofensa, confesso que m’hi recreava, en totes dues coses, amb un afany d’escriure-ho tot que m’havia encomanat l’autora. Em faltava acabar de trobar la frase final i pensar-ne el títol, que sempre és l’últim que faig. I aquest matí (per a tu ahir al matí) engego l’ordinador, obro l’arxiu… Dic: obro l’arxiu… Diiic: obro l’arxiiiu… No hi és. El document ha desaparegut. No m’havia passat mai. He remenat còpies de seguretat i carpetes que ni sabia que existien, i res. I si això li arriba a passar a aquesta autora que acabo de llegir?

Vaig començar a escriure un diari fa vint-i-cinc anys. Té vuit-centes mil paraules.
No volia perdre’m res. Aquest era el meu principal problema. No podia enfrontar-me al final del dia sense registrar tot el que havia passat.
Escrivia sobre mi per no quedar-me paralitzada rumiant, per poder deixar de pensar en el que havia passat i oblidar-me’n.
És més: escrivia per poder dir que estava parant atenció de veritat. Amb l’experiència en si mateixa no en........

© VilaWeb


Get it on Google Play