28.11.2024 - 21:40

Actualització: 28.11.2024 - 21:43

Quantes llengües parleu?, pregunto a una colla d’adolescents del barri del Raval. Tots són o de Bangladeix o del Paquistan. Ben avinguts, em van dient noms de llengües i algunes no les havia sentides dir mai. Són joves nascuts al segle XXI i que a més viuen lluny dels països d’origen de les seves famílies, i em parlen en català, tot i que entre ells es relacionen en castellà o en urdú. Una de les noies insisteix molt perquè recordi el nom de la llengua que parlen a casa: el sileti. L’hi faig repetir. Sileti. No en sabia res fins que ella no me n’ha parlat.

Hi ha onze milions de parlants de sileti a Bangladeix. És una llengua que no té un sistema d’escriptura estandarditzat. Els que venen del Paquistan em parlen de l’urdú, és clar, però també del paixtu, el sindhi, el saraiki, el balutxi… Després llegeixo que al seu país es parlen més de 74 llengües diferents, de les quals 66 són indígenes i 8 són foranes. Però les llengües oficials del país són l’urdú i l’anglès. El panjabi, el paixtu, el sindhi i el balutxi són llengües provincials, i llegeixo que el saraiki és la llengua materna de vint milions de persones.

Aquesta colla fan l’esforç de parlar-me en català, i quan canvien al castellà els faig un toc perquè tornin a la llengua que ens fa seure a tots junts al voltant d’una taula amb un munt de llibres entre mans, i jo sento que no faig el mateix esforç que ells i miro de disculpar-me intentant retenir tot el que m’expliquen de casa seva, de la seva llengua materna, de les feines i els horaris de casa, dels germans i germanes, de les........

© VilaWeb