19.09.2024 - 21:40

Actualització: 19.09.2024 - 21:47

“U: mira el quadre i descriu-te’l en cada detall. Dos: tanca els ulls i allò que has vist, que continua a la retina, deixa que et ressoni per dintre. Tres: obre els ulls i torna a mirar el quadre des de la perspectiva interior i podràs veure si el quadre hi dialoga o no”, escriu Mercè Ibarz al seu assaig No pensis, mira (Anagrama, 2024). Ella ho aplica a l’art, als quadres, sobretot, el subtítol ho aclareix: Davant de l’obra d’art. Però aquest mirar sense pensar es pot traslladar a altres tipus d’imatges que demanen ser mirades. Penso en els àlbums il·lustrats, en els còmics, en les fotografies. Per valorar una fotografia, una pintura o una il·lustració, per valorar-la en el sentit de treure’n algun valor per a nosaltres, només cal mirar amb atenció.

Mirar amb atenció ho pot fer tothom. Les instruccions d’Ibarz potser a algú d’entrada li poden semblar una mica “místiques”, això de tancar els ulls palplantat davant del quadre, per qui em prendran, què veuré després de tancar-los que no hagi vist abans. Aviam, no s’obra cap miracle quan obres els ulls i mires el quadre per segona vegada, però sí que la teva atenció i la teva mirada s’han concentrat, això segur que et passa, si ho proves. Si d’aquí te’n surt una experiència estètica, que diuen, més completa, més rica, ja és cosa teva i de tot l’art que hagis mirat abans, i del dia que tinguis, i del temps de què disposis, i de com estigui exposada aquella obra en la sala, i de tantes i tantes coses que fan que una mateixa obra d’art pugui ser mirada i vista de múltiples maneres. Ibarz hi dedica tot un assaig que cal llegir i rellegir, jo m’aturo aquí i me’n vaig cap a un altre llibre, curiosament del mateix to de verd, que és el que m’ha fet rumiar sobre la mirada amb la lectura de No pensis, mira fent de lent.

He mirat, he llegit, he anat paint el còmic L’altra frontera de Xevidom i Marc Sanyé (amb pròleg d’Òscar Camps; Comanegra, 2024). He de dir que el fotoperiodisme sempre em fa........

© VilaWeb