31.10.2024 - 21:40

Actualització: 31.10.2024 - 21:41

Després del paradís ve l’infern, oi? En dic infern, de tots els maldecaps que hi ha rere bambolines i que patim tots els que ens dediquem a la literatura infantil i juvenil. Un dels principals problemes és el poc ress ò que se’n fan els mitjans de comunicació, de la literatura infantil. A banda de les recomanacions (llistes de títols i res més) que es fan en dates assenyalades (Nadal, Sant Jordi i estiu), si surt mai res als mitjans generalistes sobre literatura infantil és o sobre un premi (i sempre ocupant tan sols unes línies d’un article dedicat a la resta de premis “seriosos”) o sobre una persona famosa que ara escriu per a la canalla. Recepció crítica, cap. Entrevistes en profunditat a gent del sector, cap. Peces d’anàlisi, cròniques, cap. I no em serveix l’argument tronat de dir que a la literatura per a adults li passa el mateix, perquè no és veritat: pot tenir poc espai als mitjans, hi regnen unes normes no escrites on preval més la notorietat que la qualitat, etcètera, etcètera, però sempre s’hi percep una pàtina de prestigi, sota l’etiqueta.

No fem historietes ni dibuixets, és literatura, és art, hi ha feina al darrere, es pensa abans d’agafar el pinzell, i sovint es pensa en equip (autora i il·lustradora), i pensar creativament en equip és una cosa que us recomano, perquè quan hi ha sintonia tant les lletres com els traços hi surten guanyant i això els lectors ho detecten i en gaudeixen. Escriure per a infants no és més fàcil. No són els lectors del futur, són lectors ara. Només són petits, no rucs. Escriure per a ells és tan fàcil o tan difícil com escriure per a adults.

Crec que parlo per tots (o gairebé) els del sector de la literatura infantil quan dic que durant bona part del temps que hi dediques tens la sensació insistent de militar, de defensar una causa, d’haver de tenir sempre tota una sèrie de reivindicacions a l’abast de la mà,........

© VilaWeb