21.11.2024 - 21:40

Actualització: 21.11.2024 - 21:44

“Me’n record d’haver fet coa per comprar pa a Moscou, en una mena de barracó que hi havia al davant del Museu Puixkin.”

Me’n recordo de la cua que fèiem, al parvulari, per beure aigua en un got de plàstic, tots del mateix, i que bona que era quan tenies set.

Me’n recordo del brodat de peixets de colors que duien totes les mestres a la bata.

Me’n recordo de l’olor que feia una mestra, de 1916 de Myrurgia.

Me’n recordo de la mestra que sempre mastegava xiclet de menta i que feia una olor que m’intrigava i que vaig descodificar uns anys després: fumava.

Me’n recordo que em vaig disfressar de gall i no em va reconèixer ningú. Me’n recordo que em vaig disfressar de conill i no em va reconèixer ningú. Me’n recordo que em vaig disfressar de camperola i em va reconèixer tothom.

Me’n recordo que el dia que va néixer ma germana l’àvia va fer carn arrebossada per dinar i a mi em va semblar ofensiu.

Me’n recordo que l’àvia un dia va sortir de la cuina amb el dit ensangonat per una mossegada. Aquell dia vam dinar conill a la cassola.

Me’n recordo de l’altra àvia cantant-me l’“Arri, arri, tatanet” amb veu crispada i sacsejant el genoll on jo estava asseguda com si fos un cavall desbocat. Me’n recordo que em pensava que era bruixa i que em feia por el seu monyo.

“Me’n record que el primer llibre de lectura que vàrem tenir a l’escola es deia Chiribit, escrit per Marta Mata i il·lustrat per Fina Rifà. ‘Chiribit’ era una paraula inventada, l’onomatopeia del crit de les oronetes.”

Me’n recordo del Tic-tac de Mercè Llimona, i sobretot de les busques del rellotge de la coberta, d’un color metàl·lic i vermellós. Me’n recordo que se’ns van acabar trencant.

Me’n recordo d’unes convivències en una masia de la Garrotxa. Em vaig enamorar d’un xaiet que es deia Joan. Vaig tornar a casa plorant.

Me’n recordo d’escoltar els acudits de l’Eugenio quan anava en cotxe amb els pares –si jugava el Barça, l’Eugenio era substituït pel Puyal.

Me’n recordo d’unes altres colònies, pel Berguedà; anàvem per un camí ple........

© VilaWeb