25.07.2024 - 21:40

“No sabia que el silenci podia ser tan bonic.” Això ho va escriure un lector a la fotògrafa i autora de llibres infantils Tana Hoban (1917-2006). Per introduir-vos aquesta autora, hauré de tornar a recórrer al que ja comença a ser un dels meus llibres de capçalera, parlo de Las incursoras d’Ana Garralón, publicat per l’editorial Las Afueras (autora que no conec personalment i editorial a qui no dec res, ho aclareixo per si de cas!). Hoban es dedicava a la pintura, era filla d’emigrants russos i vivia als Estats Units, i després d’una estada a Europa gràcies a una beca, es casa amb un fotògraf, Edward E. Gallop, i a poc a poc descobreix aquest art i s’hi comença a dedicar de forma autodidàctica primer, i després com a professional de la fotografia publicitària. És preciós com, després de ser docent a la Universitat de Pennsilvània (1966-1969), Hoban arriba al seu concepte de llibres infantils:

Un dia vaig demanar als nens què havien vist durant el trajecte en autobús fins a l’escola. Em van dir: “Res.” Els vam donar unes càmeres fotogràfiques i va sorgir tot un món nou; quan miraven al seu voltant a través d’un visor, de sobte feien descobriments: vaixells al riu, grues en una construcció, botigues de fruites, quioscos amb diaris, el trànsit incessant. Anaven a tot arreu ben esverats. El poder màgic d’un visor minúscul els havia despertat. Aquesta història em va fer tant d’efecte que jo mateixa em vaig........

© VilaWeb