26.09.2024 - 21:40

Actualització: 26.09.2024 - 21:43

No et fas càrrec del que és l’ensenyament si no entres en una aula i t’hi estàs una estona. Preferiblement una aula plena, i no necessàriament d’alumnes, si l’omplim de pares i mares, ja fa servei. Al setembre sempre hi ha uns quants vespres que les aules s’omplen d’adults. Vénen apressats, carregats de maldecaps, amb un paper i un bolígraf per prendre nota del que ells consideren que és important i que no coincideix en tots els casos, i mentre els professors dels seus fills i filles van parlant, ells miren l’hora, responen missatges del mòbil, pensen què faran per sopar, rumien què diran a la reunió que tenen l’endemà a primera hora, calculen quant trigaran a arribar a la feina quan acabi la reunió perquè fan torn de nit, etcètera. Posaria la mà al foc que ningú està plenament atent, i no per cansament, no per desinterès, no per mala educació, és que ara el cap ens funciona així, dividit, dispers, multifuncional. És impossible pensar en una sola cosa, carreguem tots els problemes, encàrrecs, objectius, reptes, alegries, penes arreu on anem i de vegades aconseguim encabir-los tots en un espai on no molestin, però en qualsevol moment pot passar que un s’activi, com una picada de mosquit del dia abans, i ens comenci a coure desesperadament.

Tot això per dir que els alumnes de les nostres escoles, com més va més són i més funcionen com nosaltres,........

© VilaWeb