25.04.2024 - 21:40

Actualització: 25.04.2024 - 21:43

M’hauria agradat ser dibuixant, dibuixar em sembla la manera més perfecta de traslladar el que imagines al paper. És un poder, és màgia, te n’adones quan tens la sort de veure com ho fa algú que en sap, assistir a l’aparició del dibuix, veure en quin ordre es traça la línia i s’omple o no de color, si de seguida s’endevina què serà o cal esperar a veure-ho acabat, perquè de moment només el dibuixant té clar què en sortirà, d’aquella mescla de línies i taques.

Per on comences a dibuixar un lleó? I una casa? I un bomber? I un bosc? El lleó pel nas, la casa per la teulada, el bomber pel casc i el bosc pels troncs? Un seguit de taques verdes arrodonides poden ser una pineda o un cuc o una filera de pomes que no han madurat encara. Un quadrat blau pot ser una finestra o la pantalla d’un televisor apagat o unes estovalles acabades de planxar. Un triangle blanc és una vela o una muntanya nevada o una pila de nata ben dolça.

“Dibuixar és descobrir”, ho va dir el geni de la mirada John Berger. Dibuixar és també deixar-se dur pel llapis, pel canell, en el primer traç, i després provar de convertir aquella guixada en alguna cosa que puguem reconèixer. Dibuixar és esbossar suaument amb el........

© VilaWeb