01.07.2024 - 00:16

Actualització: 01.07.2024 - 10:03

La primera volta de les eleccions franceses han ensorrat el mite que més participació vol dir més mobilització contra l’extrema dreta. El Rassemblement National de Marine Le Pen ha arrasat amb un 33,5% dels vots i té a l’abast la majoria absoluta diumenge vinent, 7 de juliol. La victòria a Catalunya Nord és robusta. La participació extraordinària, la més alta en gairebé quatre dècades, evidencia que l’extrema dreta ja té, també, capacitat de convocatòria en massa a les urnes. La primera reacció del president Emmanuel Macron ha estat de demanar “una àmplia unió democràtica i republicana”. Encara és possible d’impedir que el delfí de Le Pen, Jordan Bardella, esdevingui primer ministre, però la idea d’una concentració transversal per a evitar el desastre democràtic ha tocat sostre. Passi què passi d’ací a una setmana, sembla clara la primera lliçó per a les eleccions presidencials del 2027, en què Le Pen té intenció de presentar-se i Macron ja no podrà. Llavors potser ja no n’hi haurà prou de donar per fet que qualsevol altre candidat la derrotarà a la segona volta.

El primer símptoma de caducitat s’observa en els aliats de Macron. L’home que el va descobrir com a ministre d’Economia, l’ex-president François Hollande, ja ho va dir fa uns quants dies: “El macronisme s’ha acabat, si és que ha arribat a existir mai.” La candidatura de Macron, l’any 2017, pretenia justament una mena d’unió cívica que superés el bipartidisme, i va fer fitxatges tant dels socialistes com dels conservadors. El mateix nom de la coalició presidencial, Junts, ja tenia aquestes reminiscències. El primer primer ministre de Macron, Édouard Philippe, venia de l’ala moderada del partit de Nicolas Sarkozy. Aquests darrers dies ha estat molt crític amb Macron per haver avançat les eleccions i, avui, mentre el president........

© VilaWeb