25.05.2024 - 21:30

El president espanyol, Pedro Sánchez, és un expert a situar el marc d’una campanya electoral. Ho va fer el 2019, antagonitzant amb un Vox aleshores naixent, i se’n va sortir; ho va fer més exageradament per resistir el 23 de juliol, alertant gairebé d’una dictadura si guanyaven el PP i Vox, i també se’n va sortir. La seva amenaça de dimissió va monopolitzar els primers dies de la campanya del 12 de maig proppassat, i sembla que va donar una empenta decisiva a Salvador Illa per a guanyar. Ara ho torna a intentar amb les eleccions europees: primer, amb el reconeixement de l’estat palestí, tal volta esperant de recollir el suport dels qui s’han manifestat contra les atrocitats a Gaza aquestes darreres setmanes, però sobretot amb l’enfrontament amb Javier Milei, l’anarcocapitalista que presideix l’Argentina. La retòrica desfrenada fa de Milei un malvat estrambòtic i cridaner que va com l’anell al dit per a les dicotomies simplistes en què Sánchez se sent còmode. O bé la bogeria de què acusen Milei, o bé la moderació del PSOE.

Sánchez sembla disposat a repetir la jugada. L’objectiu sembla que és ofegar el PP d’Alberto Núñez Feijóo en la irrellevància durant la campanya i centrar-se, novament, en Vox, que es pot veure afavorit pel bon moment ultra a tot arreu del continent. Avui, en un acte a Sevilla, Sánchez ha demanat el vot perquè no hi hagués “coalicions reaccionàries a Europa” i ha insistit que votar el PP o Vox era pràcticament el mateix. “Per votar la ultradreta a Espanya hi ha una manera directa que és votar Abascal i una indirecta, que........

© VilaWeb