08.07.2024 - 21:40

La primera prova que no s’ha acabat res és la fressa que hi hagué ahir a París, l’endemà de la derrota de l’extrema dreta a les eleccions legislatives franceses. Primer moviment: el president Emmanuel Macron no ha acceptat la renúncia del primer ministre, Gabriel Attal, i li demana que continuï un quant temps més al càrrec “per assegurar l’estabilitat”. La situació postelectoral no és tan terrible per a Macron com semblava que seria, però tothom necessita temps. Attal ha volgut evidenciar el seu despit, assumint les conseqüències d’una decisió que no va prendre ell i que el va disgustar, però el moment demana paciència. El sistema electoral preveia les legislatives com un mecanisme per a reforçar el president, però ja no reïx en la seva missió: ara tan sols abona la fragmentació en tres blocs de difícil convivència. París està tan poc acostumada a les coalicions i els equilibris que, en un article publicat ahir a Libération, comparaven la situació –entre més– amb l’acord del PSOE i Junts després de les últimes eleccions espanyoles.

Segon moviment: ja comencen les discussions internes dins el Nou Front Popular, la coalició d’esquerres que ha guanyat les eleccions, integrada per la França Insubmisa, els socialistes, els ecologistes i els comunistes. El vell Partit Socialista, que ja semblava ferit de mort, enterrat per la superació del bipartidisme, és el que més s’ha revifat dins la coalició, respecte del 2022: ha passat de 31 diputats a 59; en canvi, els insubmisos de Jean-Luc Mélenchon han baixat de 75 a 74. Els ecologistes han passat de 23 a 28 i els comunistes, d’11 a........

© VilaWeb