24.05.2024 - 21:20

Actualització: 24.05.2024 - 21:24

Tot es barreja. Les eleccions europees del pròxim 9 de juny seran una batalla fraccionada, plena de petits combats paral·lels. La incògnita principal és la força que tindrà l’extrema dreta, que encapçala les enquestes en nou estats, incloent-hi França, Itàlia i els Països Baixos, i que pot alterar les majories al parlament. Segons unes quantes projeccions, els dos peixos grossos, socialdemòcrates i populars, podrien perdre l’hegemonia. Per primera vegada, en canvi, podria sumar un triangle dels populars –el grup on s’inscriu el PP espanyol–, amb els grups extremistes d’Identitat i Democràcia –on hi ha Marine Le Pen i Matteo Salvini– i dels Conservadors i Reformistes –on hi ha Giorgia Meloni i Vox. La presidenta de la Comissió, la conservadora Ursula von der Leyen, ja els ha obert una mica la porta. Aquesta setmana, Le Pen ha trencat amb Alternativa per Alemanya arran d’unes declaracions del seu candidat sobre les SS nazis. Una majoria tan radicalitzada cap a la dreta, encara que no governés, podria encetar una nova era a Brussel·les.

Hi ha gestos, però el trencaclosques és molt complicat, i els engranatges de la gran coalició –populars, socialdemòcrates i liberals– són molt consolidats. Amb un bon resultat dels euroescèptics i dels eurodubitatius, la legitimació de les institucions europees pot trontollar encara més. L’eurobaròmetre d’aquesta primavera diu que un 42% dels ciutadans europeus tendeix a no confiar en la Unió. No sembla que la institució perilli a curt termini –la visió d’Europa continua essent sobretot positiva i, a més a més, després d’haver entrat en vigor el Brexit, la intenció de votar d’anar-se’n en un hipotètic referèndum com el del Regne Unit ha baixat a tot arreu considerablement. Però, a mitjà i llarg termini,........

© VilaWeb