22.11.2024 - 21:40

Actualització: 22.11.2024 - 22:14

Per entendre la crisi de l’habitatge, hi ha dues dades que toquen el moll de l’os. La primera la pot consultar qualsevol a les dades del cadastre: entre el 2008 i el 2023, prop de la meitat de les compres d’habitatge les han fetes empreses que ja en tenien més de vuit. La segona és que d’ençà del 2011 –llevat del 2020 i el 2021–, més de la meitat de les compres s’han fet sense hipoteca, bitllo-bitllo. La xifra va a l’alça perquè som en una espiral que facilita l’acaparament de propietats: l’any passat, aquesta mena de compres arribaren al 61%. Ho explicava un informe de Funcas, think tank encapçalat per CaixaBank, que és l’empresa privada propietària de més habitatges a Catalunya. Així doncs, aquest informe, que data del febrer de l’any del Senyor 2024, és ben poc sospitós de tenir cap biaix esquerranós ni tampoc, suposo, de revelar cap dada “xamànica” o “analfabeta” als ulls d’aquests liberals que titllen de “xamànica” o “analfabeta” qualsevol aproximació mínimament d’esquerres a la qüestió de l’habitatge.

Totes dues dades volen dir, és clar, que la majoria dels qui es van quedant les cases i els pisos del nostre país no se’ls queda pas per anar-hi a viure, sinó per fer-hi negocis. Són compres especulatives que enverinen tot el mercat. Diu el document: “Es fan nombroses operacions d’inversió majorista i no resident que determinen de manera important les transaccions totals al mercat i, per........

© VilaWeb