07.06.2024 - 21:30

Actualització: 07.06.2024 - 21:31

La Unió Europea encara diumenge les eleccions potser més decisives i delicades fins ara. La presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula von der Leyen, ha sacsat la campanya global amb l’acostament a l’extremista Giorgia Meloni, la primera ministra italiana, per si en necessita els vots per a ser reelegida. Ha causat mala maror. Von der Leyen ha justificat la picada d’ullet a Meloni perquè considera que “s’hi pot treballar bé” –fent cas omís de la persecució dels drets LGBTI i de la censura periodística a Itàlia–, però socialdemòcrates, verds i fins i tot uns quants populars –de la seva mateixa família política– ja l’han advertida que, si s’hi avé, no li donaran suport. Els progressistes acusen Von der Leyen d’emblanquir l’extrema dreta just quan és al pic de l’èxit: podria guanyar a Itàlia, França, els Països Baixos, Hongria, Polònia, Àustria, Bèlgica, la República Txeca i Eslovàquia. Meloni també rep pressions de Marine Le Pen perquè uneixin els seus dos grans grups ultres i en formin un de sol, que tindria més força a Brussel·les. Le Pen, aliada amb Matteo Salvini, també pretén la normalització del seu espai i va començar la campanya expulsant Alternativa per Alemanya –de simpaties neonazis– del grup.

Ara Von der Leyen pot rectificar o no, però el pas ja és fet i simbòlicament té molta força, perquè ha comunicat a l’extrema dreta quines són les instruccions per a passar el peatge: respectar les institucions europees i l’OTAN. Pot ser la legislatura de la normalització final de l’extrema dreta i de la seva agenda, com alertava l’experta Alba Sidera en aquest diari. Encara que no s’acabin unificant, els dos grups que l’integren –Identitat i Democràcia, on hi ha Le Pen i Salvini, i els Conservadors i Reformistes, on hi ha Meloni i Vox– tenen un full de ruta molt clar: l’enduriment de les polítiques........

© VilaWeb