06.06.2024 - 21:40

Actualització: 06.06.2024 - 22:30

La immigració és una de les qüestions més espinoses per a la Unió Europea. Als vint-i-set estats membres els ha costat tradicionalment de posar-s’hi d’acord, perquè són molt renuents a cedir cap engruna de sobirania sobre la protecció de les seves fronteres i l’entrada de persones al seu territori, però les onades migratòries d’aquests darrers lustres i, sobretot, la crisi dels refugiats del 2015 els han anat forçant a fer passos endavant. Tan sols d’ençà del 2009 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea té potestat per a resoldre casos sobre migracions i asil; tan sols d’ençà del 2015 existeix una Agència Europea de Migració; i tan sols d’ençà del 2016 l’Agència de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) té un feix de competències que li confereix una gestió coordinada de les fronteres del territori comunitari. L’agenda estratègica d’aquesta legislatura deia que una de les prioritats centrals era d’avançar cap a una política comuna que, per una banda, servís per a reduir l’arribada d’immigrants irregulars i, per una altra, obligués els estats a complir amb uns deures de recepció d’immigrants i concessió d’asils.

El desembre proppassat, després d’anys de negociacions, el Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu van tancar un acord per a un Pacte Migratori i d’Asil l’aplicació del qual s’engegarà durant la legislatura vinent, d’ací a dos anys. Abans, van caldre mesures per a flexibilitzar la presa de decisions. El Consell, l’òrgan que representa els estats, té dret de vet respecte de les polítiques comunitàries i això ho frenava tot, però arran del programa de l’Haia que se signà l’any 2009 per posar-hi fil a l’agulla, el parlament va adquirir més veu. Ha servit per a tancar aquest nou pacte, però amb l’extrema dreta disparada –les seves dues grans famílies al parlament, sumades, podrien ser segona força en aquestes eleccions– això també pot representar un desafiament per a les polítiques d’integració i per als drets dels immigrants. Segons dades oficials, l’any passat, el 6,1% de residents de la Unió eren immigrants. A més, sense comptar els quatre milions de refugiats ucraïnesos que han arribat d’ençà del 2022, l’any passat es tramitaren 1,14 milions de sol·licituds d’asil, una xifra que fa quatre anys que creix.

La batalla rabiosa de l’agricultura, el gran maldecap intern d’Europa

Què ha passat aquests darrers anys?

Amb l’argument que cal frenar les entrades irregulars –la minoria–, l’acord entre el Consell de la Unió Europea i el parlament ha implicat un enduriment important de la política migratòria: s’hi preveu que es reforcin les fronteres exteriors i el........

© VilaWeb