05.04.2024 - 21:40

Actualització: 05.04.2024 - 22:03

El discurs de Salvador Illa es basa a repetir que hem perdut deu anys per culpa del procés, però no respon a cap idea integral de Catalunya. En la seva travessa del desert, el PSC no tan sols ha abandonat el catalanisme, com va escriure Montserrat Tura, sinó que ha perdut el debat intel·lectual intern, i per tant les idees, i per això no té res a explicar. Els consellers maragallistes ja fa temps que són lluny del partit. Uns se’n van anar a Esquerra o simpatitzen amb els comuns. Uns altres ronden orfes per les tertúlies. Uns altres callen. L’autodeterminació va estroncar la conversa entre les dues ànimes del PSC, perquè n’hi havia una que no estava disposada a tolerar-la, i era la que tenia exèrcit. Així, el partit va conservar la carcassa però el contingut va deixar d’evolucionar, i el PSC passà simplement a representar l’ordre. Per això avui ressona per dins i tot és legalisme i maquinària. Illa és un recipient que tan sols s’omple dels interessos de Madrid i del poder econòmic.

Tots els dirigents importants dialoguen amb la història del seu país i obren un tros de camí nou, encara que no se’n surtin. “Vet aquí un conseller en cap del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona que travessa la plaça de Sant Jaume”, va dir el president Pasqual Maragall en prendre possessió, l’any 2003: “No havia passat mai.” Maragall volia encarnar la Catalunya Ciutat que havia escrit Gabriel Alomar i, després de Barcelona, somiava cosir l’altra meitat a través de la Generalitat: tenia una història per a oferir als votants. El seu successor també. “José Montilla, un dels altres catalans, serà president. Això vol dir que som una nació forta, que confia en ella mateixa, que sap fer........

© VilaWeb