28.05.2024 - 21:25

Actualització: 28.05.2024 - 21:27

El president espanyol, Pedro Sánchez, continua portant la batuta de la campanya de les eleccions europees. Uns dies després de l’enfrontament amb el president argentí, Javier Milei, el govern espanyol ha reconegut avui l’estat palestí, adduint que és “l’única manera d’aconseguir la pau”. També ho han fet Irlanda i Noruega, que va acollir els acords de 1993, i Eslovènia ha dit que aviat s’hi afegirà. El gest pot retre electoralment als socialistes –és una qüestió que apassiona i els socis de coalició de Sánchez, Sumar, tenen els votants que més simpatia professen per la causa palestina, segons les enquestes–, però la decisió no respon tan sols a la tàctica. Aquestes darreres setmanes, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, no tan sols ha intensificat la seva ofensiva contra Gaza, desobeint les Nacions Unides i la Cort Internacional de Justícia, sinó que ha bombardat Rafah, un dels pocs refugis que restaven a la franja protegits per als desplaçats. L’atac va causar una cinquantena de morts.

Depenent de la resposta de Tel-Aviv, la disputa pot fer combustió. El govern israelià ha acusat Sánchez de ser “còmplice d’incitació a l’assassinat del poble jueu i de crims de guerra”. El seu ministre d’Exteriors ha comparat la vice-presidenta Yolanda Díaz amb Hamàs i l’Iran per haver dit que Palestina havia de ser lliure “del riu fins a la mar”. Encara és difícil de preveure l’abast de l’escalada, però almenys la topada enxampa la Unió Europea fent pressió contra Netanyahu: ahir, en una cimera, els ministres d’Exteriors europeus van acordar de reclamar-li que compleixi les resolucions del tribunal de l’Haia i que acabi la congelació de béns a l’Autoritat Palestina. Així, una vegada més, Sánchez descol·loca el seu cap de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo,........

© VilaWeb