03.06.2024 - 21:25

Actualització: 03.06.2024 - 21:26

A Yolanda Díaz no li acaben de sortir els comptes, ni tampoc li reten gaire les batalles que decideix de lliurar. El 23 de juliol va resistir traient el fetge per la boca: malgrat un resultat molt bo a Catalunya, al conjunt de l’estat va baixar de 35 escons a 31, respecte de Podem el 2019, i restà per sota de Vox –cosa que va decebre l’objectiu que s’havia posat. I això malgrat que havia aconseguit uns pactes inaudits, amb Més per Mallorca i Compromís, que li permeteren de resistir a les Illes i al País Valencià, i fins i tot amb els vells sectors de l’espai enutjats amb Pablo Iglesias, com Íñigo Errejón, que se n’havia anat a fundar Més Madrid i, ara, després de l’aliança estratègica amb Díaz, és portaveu de Sumar. Aquell equilibri de porcellana no ha aguantat gaire bé les envestides. Malagradosos amb la composició del nou govern de Pedro Sánchez i el fet que se n’exclogués Irene Montero, ex-ministra d’Igualtat, els cinc diputats de Podem se n’han anat al grup mixt i ara aborden les eleccions europees com una ofensiva per a encarar-se a Díaz, a qui consideren massa tova amb les posicions del PSOE.

Sumar ha fracassat estrepitosament en les tres eleccions que hi ha hagut d’ençà del juliol de l’any passat. A Galícia, terra natal de Díaz, la força enorme del BNG, que va trencar el seu topall històric i va aconseguir 25 diputats, va deixar Sumar fora del parlament, amb un irrisori 1,9%. Al País Basc, el ball atzarós dels darrers escons per la llei d’Hondt li va permetre de mantenir-ne un, malgrat un escàs 3,3% dels vots. En tots dos casos, Sumar tenia dues pedres a la sabata: la primera era una esquerra sobiranista en molt bona forma........

© VilaWeb