22.10.2024 - 21:40

Actualització: 22.10.2024 - 21:44

No fa tants anys que Jordi Turull, aleshores a CDC, i Antoni Castellà, a UDC, compartien un mateix espai polític: CiU. Després de les refundacions de l’espai convergent, del trencament d’Unió i del naixement de Demòcrates de Catalunya, no eren pocs els dirigents de Junts amb vincles amb el partit fundat per Jordi Pujol que renegaven de la federació nacionalista com una fórmula que no s’havia de repetir més. L’argument principal era el gran poder polític que havia tingut a CiU durant anys el cap dels demòcrata-cristians, Josep Antoni Duran i Lleida, en forma de quotes de poder i d’un funcionament articulat en òrgans conjunts paritaris, tot i els intents de la cúpula de Convergència de remar cap a una fusió. La capacitat de pressió de Duran es va mantenir fins que CiU va desaparèixer, i va acabar contrastant amb la base electoral limitada que es va comprovar que tenia el seu partit quan, el 2015, es va presentar tot sol a les eleccions del 27-S després del trencament de CiU i de la divisió d’Unió, amb la sortida dels independentistes del partit.

El conveni de confluència que Turull i Castellà van signar ahir recupera vells lligams polítics i retroba definitivament antics coneguts en un mateix projecte, però té poc a veure amb els jocs interns que feia la vella federació nacionalista: no es fonamenta........

© VilaWeb