14.06.2024 - 21:40

“ERC bull, és viva i mira lluny”, deia Ernest Maragall en una entrevista a RTVE. Les plaques tectòniques del partit es mouen. Una conclusió inequívoca del desbordament que va viure dijous el congrés organitzat per la federació de Barcelona per a debatre l’entrada d’ERC al govern de Jaume Collboni, o no, és que els militants volen exercir el seu dret de vot en el debat intern: esperen dir-hi la seva i avalar les decisions que prengui la cúpula, o no. En aquest cas, a Barcelona, com a efecte d’una ebullició nacional que es manifestarà definitivament amb el vot sobre la investidura. A l’Orfeó Martinenc es van congregar unes 500 persones. Eren la meitat del miler dels afiliats que, aproximadament, tenen dret de vot. L’executiva barcelonina no s’ho esperava i és tot un preludi d’allò que vindrà.

A Calàbria, respectaran el parer de les bases sobre el pre-acord amb Collboni. “El que decideixi la militància de manera democràtica és el que assumirà la direcció nacional”, afirmava ahir la secretària general, Marta Rovira, en una entrevista a Ser Catalunya. D’ençà de dilluns, quan Oriol Junqueras va deixar formalment la presidència, Rovira capitaneja el partit fins al congrés de 30 novembre, en què plegarà com a secretària general. Fins llavors, s’ha proposat de facilitar una transició “tranquil·la i serena”.

A ERC, ningú no vol que es repeteixi un congrés com el del 2008. La victòria de Joan Puigcercós davant el sector de Josep-Lluís Carod-Rovira va deixar ferides, i la caiguda electoral posterior, amb el desgast del segon tripartit, va forçar un punt d’inflexió. El 2011, Puigcercós va propiciar un relleu intern reeixit amb Junqueras i Rovira. Aquella va ser una renovació a fons, amb una estratègia i uns lideratges que van permetre que ERC emergís progressivament fins a disputar l’hegemonia de l’independentisme........

© VilaWeb