04.12.2024 - 21:40

Actualització: 04.12.2024 - 21:41

Tinc un amic que ha tornat a fumar. Sé que no és cap gran cosa, aquesta. Sobretot, comparada amb les que sí que ho són. No és gran cosa però ha passat. Li ha passat al meu amic. I per això és rellevant: per a ell i per a la gent que ens l’estimem i perquè li ha passat ara, a conseqüència de l’ara que hem de viure, de l’ara que ens envolta i que ja duem encastat a la pell.

També perquè sé que no és l’únic. L’únic que fa coses que no voldria, vull dir, aclaparat per aquest pes que no se’n va. Que fa coses que no voldria o a l’inrevés, que no pot fer les que sí que vol. Les que necessita.

Llegir.

Tinc una amiga que no pot llegir. Els primers dies, perquè no li quedava temps ni força per a res que no fos la urgència peremptòria, la urgència essencial i resumida en dos mots: treure fang; ni temps ni espai, ni al cervell ni al cor ni a cap racó d’enlloc. Ara, perquè no pot. Voldria, però no........

© VilaWeb