02.10.2024 - 21:40

L’anomenen “llei de llibertat educativa”. Sempre fan igual. Diuen “llibertat horària” quan parlen d’explotació laboral o “llibertat de mercat” quan encobreixen l’ofec als agricultors o al petit comerç, “llibertat d’expressió” per a justificar l’altaveu a les mentides. Etcètera. Aquesta explícita, conscient perversió, aquest intent d’apropiació per intensa reducció: la llibertat sóc jo, la llibertat és meva, la llibertat com a exaltació de l’individualisme o, més exactament, de l’individu dominant (o amb aspiració de domini).

Perquè la llibertat que canten és la llibertat de mantenir els privilegis. La llibertat d’oprimir, de perseguir. De perseguir una llengua, per exemple i ben concretament. La llengua catalana. I la prohibeixen, i la problematitzen, i la invisibilitzen, i la menystenen, i la ridiculitzen. Si poguessin fer-la desaparèixer de la faç de la Terra, eliminar-ne fins i tot qualsevol rastre, ho farien. I a fe que ho han intentat. Ho han intentat i ho intenten.

Però no poden.

Hi ha un moviment preciós que creix avui, aquí, ara, cada minut que passa. Positiu, decidit, colorista. Té un nom descriptiu i senzill d’això que és, i del perquè, Famílies pel Valencià: “Som famílies que volem que els nostres fills estudien en valencià dins l’ensenyament públic. Exigim a l’administració pública que........

© VilaWeb