23.10.2024 - 21:40

Actualització: 23.10.2024 - 21:44

Potser direu que això, ves quin cas, ha passat milers de milions de vegades, i sense cap potser tindreu raó. Ara mateix passa, en algun lloc del món, i no importa en quin moment es concreti l’ara mateix (avui que llegiu l’article, o demà, o quan sigui). En llocs: cal escriure-ho en plural, que el planeta és gros i en som tants, els humans que l’habitem, que és fàcil que la cosa ens sigui simultània, en aquell ara d’abans o en aquest altre: ara.

Que neixi un infant no té res d’excepcional, és clar. Llevat que sigui el teu. Aleshores el món s’atura i recomença i pren tot un altre carés. I, com que el volies, pot ser que tinguis ganes de proclamar aquesta alegria, aquesta basarda emocionada també. I que celebris cada petita cosa que vius amb la persona nova que heu fet, que sents que és teva i que no ho és, aquesta ambivalència sempre quan te la mires, quan la bresses, quan et saps criatura mamífera que protegeix i que alimenta i que comprèn que això que plora i que dorm i que t’agafa un dit amb la maneta delicada que tempteja el món és un ésser complet i diferent. Diferent de tu. I que és.

Evidentment, també pot ser que l’emoció t’assalti per la felicitat dels altres. Pot ser i és. Això que em passa ara, per........

© VilaWeb