13.11.2024 - 21:40

Actualització: 13.11.2024 - 22:38

Encara que no sé si ningú s’imaginava que ho fos tant, tantíssim, durant tota la setmana ja es veia que la mobilització del 9 de novembre seria grossa, que ho depassaria tot. A València, les xifres oficials van dir que 130.000 persones i només això ens dóna la mesura del conjunt que va ser. Per acabar de copsar-ne la transcendència, però, cal afegir-hi el detall de la multitud comprimida des de l’estació del Nord fins al palau de la Generalitat i els carrers que desemboquen a la plaça de l’Ajuntament. El detall, més enllà de les xifres, és a dir, la gent diferent: d’edats, de banderes, de símbols (qui branda una bota enfangada dalt d’un bastó, qui du una escombra, qui un cartell d’aquells que fas a casa amb retolador i una caixa de cartró, qui res). Els silencis i les indignacions. Els crits, també, que sortien com una ira i una justícia i una necessitat.

És un fet que la immensa manifestació de dol i de ràbia que va somoure València el 9 de novembre passat va ser històrica des de tots els punts de vista. Però el mateix dia, i empesa pel mateix motiu, i amb el mateix lema, n’hi va haver una........

© VilaWeb