19.06.2024 - 21:40

Tenim la sort que hi hagi la fotografia: tan jove, tanta vida als ulls i aquell somriure.

Aurora Picornell, des del retrat que travessa els anys i que en serva intacta intel·ligència i força i perspectiva, ha esdevingut símbol de dignitat i d’esperança.

Símbol invicte.

La van assassinar amb crueltat característica; van colgar el seu cos, d’amagat, a la fossa comuna; van pretendre, així, esborrar-la del món. Això que fan. Això que intenten. Però l’amor és tossut i té memòria; i el nom; i la fotografia; i els fets que el poble coneix i que s’explica (en veu baixa per superar persecucions, en cançons, en rondalles, en metàfores). El somriure de l’Aurora Picornell torna sempre a emergir des d’on sigui que el provin de soterrar.

Al Parlament de les Illes, hi debatien l’altre dia la ignominiosa proposició de Vox, ignominiosament afermada pel PP, per a derogar la llei de memòria democràtica. I va ser aleshores quan el personatge que el PPox ha col·locat de president de la institució va mostrar davant de les càmeres l’expressió del seu odi cerval: va colpejar l’ordinador de la vice-presidenta segona, en va arrencar el cartellet amb el retrat d’Aurora Picornell, el va estripar i va........

© VilaWeb