16.10.2024 - 21:40

Actualització: 16.10.2024 - 21:42

“Plovia. Això sí, segur: plovia. Anava dalt d’un taxi i per la finestreta va dir ‘Senyor Fuster, senyor Fuster! Anem a dinar!’ Dic, home, espere’s, que avise els pares. I això va ser: ens n’anàrem a dinar i vam començar una conversa que va durar molts anys.”

Concisament i clarament explicava Joan Fuster la trobada amb Josep Pla, l’any 1959, un episodi de transcendència cultural i política que ja forma part de la nostra mitologia (i ara que anava a escriure “literària” m’adono que sí però que més, que també “nacional”, i ho deixo així perquè consti tot en acta). Cal tenir present que la manera plàstica com ens ha quedat pintat aquell mític encontre (l’empordanès moll com un ànec, la música de Vivaldi, etcètera), i com probablement hi romandrà, segueix la narració amanida a la manera de Pla, és a dir, inventant-se fets i mots i tant com calgui per aconseguir copsar l’inabastable, l’atmosfera, per tal d’ajustar al màxim la descripció a la realitat.

La qüestió, però, certa i comprovable, és que es van trobar, que ja sabien l’un de l’altre però que es van trobar aquell dia de febrer perquè Pla va considerar que en el seu camí des del golf Pèrsic fins a Llofriu era lògic fer una parada a Sueca. La qüestió és que, des d’aquell moment (mític, plàstic), això, van “començar una conversa........

© VilaWeb