29.06.2024 - 21:40

Actualització: 29.06.2024 - 22:07

La petita expo –les petites són les millors– de l’Equip Crònica tancarà aviat les portes a Barcelona, el 13 de juliol, i així deixarà els seus vibrants flaire i alè en la mirada i el pensament dels qui hi hem anat. “La història de l’art com a pretext”, es diu, i el pretext és el franquisme. Davant per davant del parc de la Maternitat, a les Corts, aquí la tenim encara uns dies més per a aprofitar-la. És a la Fundació Suñol, propietària d’uns dels quadres que l’obren, La rendició de Torrejón, una mirada irònica i corrosiva al famosíssim quadre de les llances de Velázquez, que van fer el 1970-1971, quan el mestre de mestres estava colonitzat per l’inculte imaginari franquista. Per als Crònica, la nostra retina, el disc dur visual acumulat de les generacions, és el que compta, les imatges que ens han fet –pintura, cine, tebeo, diaris (afegiu-hi les actuals)– són les imatges del seu art, com a espectadors en formem part. O no. Perquè els Crònica, com tots els grups aplegats al col·lectiu Estampa Popular des dels anys seixanta fins a la transició i especialment actius al País Valencià, s’haurien de veure més sovint, deixar que les seves imatges prosseguissin el diàleg amb el present.

Abans de continuar: els Crònica, valencians, servidora els anomena i cita els seus quadres sempre en català, m’és igual que ells (el Rafael Solbes que va morir massa d’hora i Manolo Valdés) ho fessin en castellà. Fet i fet, els........

© VilaWeb