06.04.2024 - 21:40

Actualització: 06.04.2024 - 22:16

Com en tots els seus llibres i exposicions, aquest té un subtítol que il·lumina el mètode Guillamon. Em refereixo a la seva manera d’investigar i escriure la nostra història cultural moderna i contemporània, en què ell ocupa un lloc destacadíssim, per singular, per la doble condició de fura de recerca incansable i d’escriptor atent a l’observació, la descripció i el matís: tret essencial del mètode Guillamon és l’escriptura, incisiva i fluida, però també les preguntes i les connexions que potser només un escriptor es fa. El conec de fa temps, segueixo el seu treball, som còmplices en les investigacions respectives, em permeto doncs dir als lectors que la meva admiració no surt de l’amistat fraternal, que hi és. No, parlo de feina.

No conec gaires investigadors tan complets com Guillamon, ho dic també en tant que acadèmica, tan vitalment interessats i, doncs, exhaustius, del personatge que biografia (o en fa exposicions, d’escriptors, d’editorials o d’aquest mateix diari, o analitza la Barcelona contemporània en literatura, o en la seva immersió de referència sobre l’exili literari a Amèrica) sinó que a més s’amara de l’època, en el conjunt d’elements i sobresalts culturals, sociològics, psicològics i etnogràfics que constitueixen una persona des de la infància. El seu treball fa bo el vers del poeta John Donne: Ningú no és una........

© VilaWeb