29.07.2024 - 21:40

Actualització: 29.07.2024 - 21:47

Diuen que en política no existeixen les casualitats, de manera que la coincidència de les filtracions sobre l’estructura “B” d’ERC i les negociacions per a investir Salvador Illa no sé si deixen gaire marge a l’excepció. En tot cas, del que sí que no dubta ningú és que som davant d’un pacte profundament desigual, no pas per la diferència d’escons, que també, ni perquè una part juga amb l’estat i l’altra amb una sabata i una espardenya, sinó per l’experiència incomparable de les dues formacions en l’art d’exercir el poder profund, subterrani, abissal, que no s’assoleix d’avui per a demà.

L’altre dia sentia d’un opinador el concepte de “nou-riquisme polític” en relació amb l’ERC del postprocés, i em va fer pensar. Imagina’t un espai polític al qual les urnes atorguen molt de poder en qüestió de pocs anys, un poder anhelat, disputat, suat durant massa temps contra el seu arxirival, massa acostumat a remenar cireres. Els independentistes hem tingut la mala sort que els dos grans partits que ens han volgut representar tenien una agenda paral·lela, un programa que venia de lluny, d’abans de naltros i els carrers: el d’esclafar-se mútuament. Un programa que el procés va exacerbar fins al punt que l’adversari suprem ja no era tant l’estat espanyol com l’independentista del costat. I el PSC, que té uns quants galons en aquesta........

© VilaWeb