05.08.2024 - 21:40

Actualització: 05.08.2024 - 21:41

Que aixequi el dit l’independentista que no s’hagi demanat aquests dies què hauríem fet el 2014, el 2017 o el 2019 si un repartidor del futur ens hagués deixat els diaris d’avui a la bústia. En conjunt, hauríem obrat igual? Individualment, ens hi hauríem reconegut, en la mena d’indepes que som ara? I més interessant que tot: s’hi haurien reconegut, alguns de naltros, en els seus jo que el 2024 defensarien com un “mal menor” fer president de la Generalitat un hereu ideològic de Ciutadans?

Malauradament, aquesta màquina només va endavant, i el més semblant a viatjar en el temps que ens podem permetre avui són els banys d’hemeroteca. Tot i això, la curiositat és la mateixa: què deuen pensar els partidaris d’investir Illa quan es veuen en aquells indepes deu anys més joves, deu anys més lliures, abans de la por repressora i, valgui la demagògia, abans dels càrrecs si és el cas? Quina sensació deu fer, sentir-se la pròpia veu secundant allò que avui qualifiques de quimera, de castell de vent, de fantasia de friquis que no toquen de peus a terra?

Està tot enregistrat. Estem tots enregistrats. Servidora mateix, que no he parat d’equivocar-me des del 2010 –era dels no volien cap Junts pel Sí, dels que no volien que JxC trenqués el govern, dels que l’abstenció els semblava una mala idea, dels que no volen cap anticatalanista de president–, doncs quan m’enfronto a aquella figura del somriure ximplet de la Via Catalana, m’agafen totes les febres. Tots hem canviat d’alguna manera, ens hem tornat agres i hem esbandit la política de les sobretaules, hem convertit el postprocés en un esport de xarxa social, descarregant........

© VilaWeb