08.01.2024 - 21:40

Actualització: 08.01.2024 - 23:46

El batlle de Girona l’entrevistaven l’altre dia per la seua decisió de reservar un parell de tardes a la setmana a això que en diuen conciliar. Explicava que, quan el van nomenar, a ell el felicitaven i a la seua dona li donaven el condol, i que això el va fer reflexionar. Mira que és sàvia, la saviesa popular: tothom donava per fet que hauria d’assumir, ella, la càrrega tradicional de les dones dels hòmens ocupats, a saber: la que sigui menester perquè ells puguin consagrar-se a la feina sense distraccions ni contratemps. I ja és un pas, perquè no fa tants anys, a ella també l’haurien felicitada “per la part que et toca”, que no era altra que la de ser consort d’un senyor important.

Tal com està muntat el mercat laboral, la decisió de l’alcalde gironí és un privilegi, però va en la línia dels nostres temps. Uns temps que els progenitors il·lustrats han descobert la criança conscient, hiperconscient, i cap dels dos no vol renunciar a l’experiència. Pel que fa als hòmens, molts aspiren a ser una esmena a la totalitat del pare proveïdor a qui els nanos només veien el pèl quan ja anaven en pijama. Pares dominants i igual d’absents tant si treballaven al tros, com a l’oficina, com a la fàbrica. Pares que sabien organitzar-se després de la jornada laboral per a omplir cafès i bars i ateneus i clubs socials, allargant al màxim el moment........

© VilaWeb