01.04.2024 - 21:40

Actualització: 01.04.2024 - 21:48

Un debat recurrent a la catalanosfera és que les famílies catalanes no tenen fills. I més concretament, que no en tenen les que els podrien transmetre la llengua, com si avui portar catalanoparlants al món fos cap garantia que u) es mantindran igual de catalanoparlants en les seues relacions, i dos) transmetran la llengua a la descendència que tindran amb qui probablement s’hauran conegut en castellà, amb independència de la llengua mamada pels uns i els altres. O sigui que, per aquesta banda, no hi ha debat. I si n’hi ha, el deixarem per a un altre dia.

El fet que sí que és indiscutible és l’increment de famílies catalanes que no tenen canalla, sigui perquè no han pogut o perquè no han volgut. Un model creixent en molts països occidentals i que els anglesos, que tenen abreviatures per a tot, han batejat com a DINK, per les sigles en anglès de “dos salaris, cap fill”. Per a la policia de la natalitat, abans de pronunciar el judici és molt important que sàpiguen si aquestes famílies són DINK per gust o contra la pròpia voluntat. Si són de les primeres, se’ls farà saber que els fills són el millor que els pot passar a la vida, i que, sense, una persona no pot ser mai completa; ara bé, si són de les segones, les que malgrat voler no han pogut, pobrissones, els informaran que la felicitat no depèn de tindre criatures o no, i que la seua vida pot ser perfectament plena sense necessitat d’haver aportat un humà més a un planeta de vuit mil milions.

Entre això i allò, hem arribat al punt que les famílies catalanes........

© VilaWeb