11.03.2024 - 21:40

Actualització: 11.03.2024 - 23:31

Si no hi ha res de nou, demà entrarà en vigor l’esperat índex de referència de preus del lloguer a l’estat espanyol, una mesura impulsada a Catalunya per a Catalunya i que retorna a Catalunya després de passar per totes les metes volants de la submissió: la votació al parlament l’any 2020, la suspensió pel Tribunal Constitucional espanyol el 2022, l’homogeneïtzació a les Corts de Madrid en forma d’índex “para todos”, i la posada a disposició de totes les comunitats autònomes que s’hi vulguin adherir, és a dir, per ara i de moment: Catalunya. D’aquesta manera, casa nostra rep dos anys més tard un vestit de talla única que l’estreny per aquí i li va balder per allà, que no té content ningú però que bé, ja ha complert l’objectiu primer: deixar clar aquí qui mana.

Com ja sabeu, entre la suspensió i la represa en versió espanyola, els preus dels lloguers als nuclis urbans s’han disparat fins a límits que no s’havien vist mai –hom calcula que la festa va començar amb l’entrada dels fons voltor al negoci del lloguer el 2015–, enfilats per damunt del salari ja no mínim, sinó mitjà de la població, perquè no hi ha res com donar temps i espai a la cobdícia humana. Però ves per on, el que ens diuen ara és que el dimoni de debò és la limitació, que fer abaixar els preus per llei serà pitjor que apujar-los fins on disposi el mercat, que es regula sol, el que passa és que naltros som uns impacients que no volem esperar el moment que ens ho demostrarà amb........

© VilaWeb