23.12.2024 - 21:40

Actualització: 24.12.2024 - 09:51

Si Nadal ja és obertament la celebració mundial del consum, la religió dominant d’occident, què no hem de dir del postureig nadalenc, l’altre culte de masses que emblanquim amb la farina del pessebre i sobreexplotant els drets d’imatge dels nostres infants. En aquest sentit, per a fugir de la impostura no n’hi ha prou de declarar-s’hi en rebel·lia, hom s’hauria de mudar de planeta o colgar-se sota el nòrdic a hivernar fins passat Reis. Perquè l’altra veritat de Nadal és que hi ha molta gent que voldria desertar-ne i no pot, i d’això també se n’hauria de poder parlar.

Aviam, és clar que se’n pot parlar, però hi ha una penyora social i és la possibilitat de passar per un amargat. I a l’era de les aparences digitals, que et considerin un amargat és més lesiu per a la pròpia imatge que donar peu a un capítol de Crims. Pressuposar algú com a tal no és dir que sigui un simple rondinaire, ni tampoc un trist aixafaguitarres: és atribuir-li una condició de l’esperit que associem a la falta d’amor i la solitud, això primer, i segon: és situar l’acusat en una edat en què aquestes mancances capitals ja poden ser més difícils de remeiar. Ningú no espera ferir un jove de vint anys titllant-lo........

© VilaWeb