04.11.2024 - 21:40

Actualització: 04.11.2024 - 23:18

Setmana u de la catàstrofe del sud i se’ns han acabat les paraules. Des de la distància estrictament quilomètrica, la sensació és que tot allò que puguem dir només serà un eco mil vegades repetit. Tanmateix, tots tenim la necessitat de continuar aquest eco d’alguna manera, de fer que no pari la veu. En el meu cas, voldria començar fixant-me en les xarxes socials i en la via d’emergència que s’hi ha obert entre el corrent de banalitats habitual. Instagram, TikTok, Twitter –deixeu-me’n dir Twitter, quan és per a bé– han esdevingut els primers canals d’intercanvi entre els afectats i el món exterior, però també artèries de solidaritat en totes les dimensions possibles, comptant-hi la que transcendeix la nostra espècie i que cada vegada necessita menys explicacions.

Penso en un dels primers vídeos que s’hi van fer virals, el del rescat d’un bomber a una veïna amb l’aigua al coll, literalment, carregada amb els seus gats i gos. Encara ni mig conscients de la dimensió de la tragèdia, molts tenidors de bèsties vam figurar-nos íntimament quin seria el nostre pla domèstic d’evacuació. La cuinera i sàvia Maria Nicolau va tindre el coratge de piular per molts: “Ara estic pensant que si vingués una riuada catastròfica a casa no sé si podria carregar la........

© VilaWeb