05.02.2024 - 21:40

Actualització: 06.02.2024 - 00:10

Els humans fem molta befa de la presumpta desmemòria dels peixos, però cap espècie es veu el gep. La pandèmia de la covid és un testimoni ultraconcentrat d’aquesta nostra naturalesa amnèsica, un sacseig del qual havíem de sortir tan millors i amb tantes lliçons apreses i al final, té: algú que es despertés en aquesta hora d’un coma de quatre anys no hi notaria la diferència.

Molts il·lusos com servidora, també desmemoriats, vam voler veure en aquella crisi històrica una oportunitat definitiva –si no era ara, quan?– per a revisar-nos els vicis i repensar allò que en diem el model de país. I bé, per somiar no fan pagar. Un cop passada la por, el motor es va tornar a engegar i la roda va tornar a girar, però era la mateixa roda vella, lobbista i extractiva d’abans, ara amb l’impuls desfermat d’un pendent avall. A nivell macro, es van batre rècords de grans fortunes, rècords de turisme de masses, rècords de beneficis empresarials sense retorn social. A nivell micro, els bars i terrasses tornaven a estar a petar, igual que les carreteres dels caps de setmana. L’individualisme cultivat durant el confinament es va combinar amb les onades de calor successives: els aires condicionats domèstics i les piscines particulars –per poc que tinguessis un pam de terreny o una terrassa reforçada– havien deixat de ser un luxe d’uns........

© VilaWeb