15.07.2024 - 21:40

Actualització: 15.07.2024 - 21:41

Han passat quatre dies llargs i molts ja no us en deveu recordar. Divendres vam tornar a assistir a un nou intent mediàtic d’imprimir en l’independentisme apàtic un estat d’ànim artificial i induït. Èxit, triomf, victòria, repetia el carrusel informatiu que seguia minut a minut el retorn de l’exili suís. “Aquestes imatges són l’escenificació d’una victòria”, s’inflamava la quota reformista; “És un èxit de la convivència, un dia per felicitar-nos”, valorava el director de La Vanguardia; “Un retorn que és l’èxit del diàleg i de la negociació”, revelava la líder dels Comuns en una piulada, rematant-ho amb un deliri: “L’èxit d’una amnistia que ha servit per corregir i reparar la injustícia que suposava aquest exili”.

Sobre això últim, segurament al partit se’ls havia escapat la publicació preparada per a l’escenari estipulat, coses de la impaciència investidora. Perquè, si el llum de gas no ens encegava del tot, l’èpic retorn no l’havia precipitat sinó l’error d’un jutge confiat, un defecte de forma en una causa que a l’estat ja li feia mandra, una raó de les defenses que aquesta vegada els l’havien donada. Perquè ningú no dubta que si el jutge n’hagués tingut el caprici, hauria trobat la manera de continuar tenint les vides dels encausats a disposició, com tampoc no dubta ningú que, si continués essent convenient, el braç togat de l’estat no hauria tingut cap problema a ficcionar un altre........

© VilaWeb