10.08.2024 - 21:40

Actualització: 10.08.2024 - 21:50

Ara sí, el president Illa ja és una realitat, enhorabona als premiats. “El president tranquil que matina per córrer”, el presentava la televisió nacional de Catalunya, fent una mica com un allioli entre l’eslògan de “l’increïble home normal” del president Montilla i, salvant les distàncies, el “si ens aixequem ben d’hora, ben d’hora” de Pep Guardiola. I així és com l’espanyolisme consolida l’última de les posicions estratègiques al país rebel, després de la capital, les diputacions, els consistoris de les grans ciutats, ocupant a plaer l’espai obert per la fractura de l’independentisme institucional.

Han estat dos mesos de nervis, però els grups de pressió del “passar pàgina” –girar full en català– ja respiren alleujats. El més difícil està fet, malgrat la murga aquesta dels mossos, que ja veurem quant durarà. I tot per culpa del “comportament tan impropi per part de qui ha estat la màxima autoritat d’aquest país” –per dir-ho en paraules del conseller Elena–, que no va voler tenir el detall de deixar-se detenir per respecte als qui s’havien presentat al parlament a fer política. Perquè el missatge a l’opinió pública és aquest, de fa temps, de fa molt més temps que quatre dies: tot això ja no tracta de la històrica persecució de l’estat espanyol contra els catalans, no té res a veure amb el fil conductor de tres segles de conflicte entre Catalunya i Espanya, sinó que és una mera pugna del seny contra la rauxa, de la raó contra l’emocionalitat, de la política contra l’última ocurrència d’uns eixelebrats que ja van tenir el seu moment, però que ara és l’hora dels grans.

Aquesta operació malaia de descontextualització,........

© VilaWeb